Història
CONEIX LA HISTÒRIA DE
L'ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA LA “BARQUETA”
DE BENIDORM.
Entre les associacions de Benidorm, l’Associació Cultural i Recreativa la Barqueta, ACR, és una de les més antigues. Al llarg dels trenta-dos anys de la seua existència, ha ocupat un lloc molt destacat per la quantitat i caràcter de les seues activitats.
Un membre important de la ACR la Barqueta va ser el seu fundador José Baiona Vives (1911-2001). Va ser també el seu president des de l’any 1984 fins al 1995 en què la presidència va recaure sobre Francisco Llorens Orts que actualment continua en el càrrec.
Fundació
La Barqueta es va fundar en 1984 perquè un grup de ciutadans de Benidorm van pensar que no s’hauria de perdre l’escenificació de la troballa de la Verge del Sufragi o del Sofratge que es realitzava en les festes patronals des de l’any 1971, a partir d’un text redactat per Pere Maria Orts i Bosch i d’un disseny del llondro realitzat pel contraalmirall Julio Guillén Tato. Volien evitar que canvis en la Comissió de Festes o a l’Ajuntament posaren punt final a una activitat que, després de tretze anys de celebració ininterrompuda, es considerava un element molt important de la festa. El nom de Barqueta feia al·lusió a l’esmentada escenificació, la qual es continua celebrant a la platja de Ponent cada segon dissabte de novembre a l’inici de les Festes Majors Patronals. Els actors són membres de la Barqueta
L’afluència de benidormers i visitants va créixer ininterrompudament al llarg dels anys i una conseqüència del seu èxit va ser que en 2009 aquesta escenificació de l’arribada de la Mare de Déu fora declarada “Festa d’Interés Turístic Provincial” per la Generalitat Valenciana. Posteriorment, en 2015 es va declarar Festa d’Interés Turístic Autonòmic.
L’escenificació se celebra el mes de novembre, però com l’arribada de la imatge es va produir el mes de març (16-03-1740), eixe dia es commemora l’esdeveniment amb una processó en la qual es porta una imatge de la Verge des de la seu de la Barqueta fins al Passeig Colón, a l’inici de la platja de Ponent. És el lloc on, segons la tradició, es va remolcar el llondro que la portava a la seua popa i els xiquets van trobar la imatge intacta entre les cendres.
“Pere Mª. Orts va demanar a José Baiona Vives, el president de la Barqueta, que fera el paper del seu avantpassat, Antonio Baiona l’amo del llaüt. José Baiona va fer aquest paper des de 1971 fins a 1988 i el seu fill Antonio Baiona ho fa des de 1988”.
En constituir-se com a associació, el primer objectiu d’escenificar la troballa de la Verge del Sofratge es va ampliar perquè des d’eixe moment es va pretendre que fora també un instrument per a la recuperació de les tradicions de la localitat. S’estava perdent una part important dels costums tradicionals a causa dels canvis en la mentalitat i els hàbits socials introduïts pel turisme en la segona meitat del segle XX. Es tractava de recuperar unes certes activitats que havien caracteritzat la vida de Benidorm al llarg dels últims segles.
L’associació es proposava com a objectiu la seua recuperació perquè posteriorment altres entitats les mantingueren.
Així ho va fer constar als seus Estatuts, presentats en el Govern Civil d’Alacant per a la seua aprovació el 18 de desembre de 1984
El nom de Barqueta feia al·lusió a l’esmentada escenificació, la qual es continua celebrant a la platja de Ponent cada segon dissabte de novembre a l’inici de les Festes Majors Patronals.
Un membre important de la ACR la Barqueta va ser el seu fundador José Baiona Vives (1911 -2001). Va ser també el seu president des de l’any 1984 fins al 1995 en què la presidència va recaure sobre Francisco Llorens Orts que actualment continua en el càrrec.
Escenificació
Al setembre de l’any 1971, per idea de la Comissió de Festes Majors Patronals d’aquest any, la representació de la troballa de la nostra Patrona es va fer per un grup d’actors amateurs de la localitat amb text escrit per l’historiador Pere Maria Orts i Bosch i que des d’eixe any es realitza ininterrompudament.
El text redactat per Pere Maria Orts i Bosch es va editar el 1972 a València en un opuscle de 28 pàgines amb el títol “Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm”. L’any 1997 el Patronat de Turisme de la Diputació d’Alacant va fer una altra edició. Pere Maria Orts i Bosch trobà en l’arxiu de Simancas la documentació sobre la veritable història de la Verge del Sofratge i posteriorment redactà el text per a la seua escenificació.
Els actors són membres de la Barqueta.
Dels primers 26 actors, es passa en l’actualitat a quasi 70 entre majors i xiquets.
Pere Maria Orts va demanar a José Vives, president de la Barqueta, que fera el paper del seu avantpassat, Antonio , propietari del llaüt. José va fer aquest paper des de 1971 fins a 1988 i el seu fill Antonio ho fa des de 1988.
L’afluència de benidormers i visitants va créixer ininterrompudament al llarg dels anys i una conseqüència del seu èxit va ser que en 2009 aquesta escenificació de l’arribada de la Mare de Déu fora declarada Festa d’Interés Turístic Provincial per la Generalitat Valenciana. Posteriorment, en 2015 es va declarar Festa d’Interés Turístic Autonòmic.
L’any passat 2023, a causa de la gran afluència de públic, la Comissió de Festes, accepta dues peticions ja antigues de la Barqueta i les duu a terme. Instal·len pantalles al parc d’Elx perquè més gent puga veure la troballa en directe i un ensordidor bombardeig de focs quan apareix la Verge.
L’escenificació se celebra el mes de novembre, però com l’arribada de la imatge es va produir el mes de març (16-03-1740), eixe dia es commemora l’esdeveniment amb una processó en la qual es porta una imatge de la Verge des de la seu de la Barqueta fins al Passeig Colón, a l’inici de la platja de Ponent. És el lloc on, segons la tradició, es va remolcar el llondro que la portava a la seua popa i els xiquets van trobar la imatge intacta entre les cendres.
El so de la Troballa era ja antic, es sentia malament i davant la impossibilitat de gravar-lo de nou, s’optà per remasteritzar-ho i netejar-ho. Treball fet.
La troballa portava vint anys amb la intenció de tapar el mur del parc amb un gran mural que representara més cases, mural elaborat per Miguek Ribes Sogorb, per a donar més profunditat.
Activitats
16 de Març
L’alba del memorable dia 16 de març de 1740, recalava, en la rada benidormera, aquell llaüt propietat d’Antonio Baiona, patronejat per ell mateix, i tripulat per Vicente Llorca de Marcos i Miguel Llorca de Francisco, amb d’altres que els documents no esmenten. Poguera haver sigut una alba com una altra qualsevol en què, com tantes vegades, uns mariners arriscaven les seues vides.
Però no va ser així, perquè els alts designis de la Providència es van valdre d’aquells homes i d’unes circumstàncies, bastant comunes, amb la intervenció del jutge de Marina Francisco Orts i el capità de cavalls José del Corral perquè aquella alba tinguera un especial significat per a Benidorm. De tot això donaria fe el notari Álvaro Llorca.
Una alba, un començament d’un nou dia que, per a la nostra Vila, va representar l’inici de la primera pàgina d’un dels fets més entranyables de la nostra història: l’arribada d’un vell llondro i la troballa de la talla de la nostra excelsa Patrona.
Moltes albes s’han succeït des de llavors, unes luctuoses, altres gojoses, però cap tan memorable com quan un llaüt, amb la seua vela llatina desplegada, ajudat en la seua propulsió pels rems que empunyaven, vigorosament, els seus tripulants que, sense saber-ho, eren portadors del nostre més preuat tresor.
Teatre
Entre les activitats recuperades per la Barqueta cal destacar, en primer lloc, el grup de teatre de sainets. Les representacions teatrals com a forma d’oci havien estat molt arrelades en les nostres terres durant el segle XIX i una part del XX, com el demostra la gran quantitat d’obres populars que es conserven. Es tractava d’obres escrites en castellà, però també en un valencià popular, gens acurat i ple de castellanismes, però que gaudia de gran acceptació entre el poble per la seua comicitat. Normalment, els actors no eren professionals sinó la mateixa gent del poble i aquest aspecte és el que la Barqueta va voler recuperar. Representava obres populars, majoritàriament còmiques, amb actors membres de l’associació. La seua activitat més important es va produir durant els primers anys (1984-1986) i algunes de les obres més representades i amb més acceptació popular van ser “Nelo Bacora”, “El fulano de la concha” i “De sacristà a torer”, representades en diversos llocs: Aula de Cultura de la CAM i fins i tot al carrer.
El president José , va ser també autor d’algunes obres d’eixe tipus:
“És autor d’una considerable sèrie de sainets en valencià, la major part d’ells representats pels actors aficionats del grup teatral de La Barqueta. Entre aquestes senzilles obretes còmiques, que contenen tots els ingredients habituals del gènere, cal citar: El sord de la platja (1971), El fadrí (1973) —escrit amb motiu de les noces del seu amic Roc Fuster—, Pobre però honrat (1981) —centrat en les vivències d’un matrimoni davant el tema del diner—, Vixca la vida (1982) —que desenvolupa el tema dels efectes de la modernitat sobre un home que torna a Benidorm després d’haver viscut molt de temps fora—, El prometatge (1982), El trasplantament (1982), El tonto del poble (1982), Parell de parelles (1984), Tot per la bellesa (1984) i Sabeleta (1985)”
El gener de 1987 es va organitzar el grup de teatre infantil que va debutar amb l’obra Campanes de Betlem, una representació del Naixement.
Posteriorment, el grup de teatre de la Barqueta va desaparéixer per falta d’actors, i alguns entren en el teatre club Benidorm, hui també desaparegut. Altres entitats han continuat les representacions teatrals, però no s’ha mantingut l’especialització en obres populars valencianes.
Corpus
Una altra activitat tradicional en la nostra comunitat ha sigut la processó del Corpus. A Benidorm, La Barqueta va recuperar el 1985 la tradició de les “paraes” o altars on es parava la processó i s’exposava el Santíssim Sagrament.
Tradicionalment, hi havia tres al llarg del recorregut que anava pels carrers Major, l’Albereda, Passeig de la Carretera i Santa Faç. La primera parada recuperada va ser la de la plaça de la Creu que es va decorar amb una artística catifa de serradures tintades amb diverses representacions.
Posteriorment, es van instal·lar unes altres al carrer del Passeig de la Carretera i al carrer Sant Faç. Actualment, segueixen les tres parades, però decorades amb flors
Conferéncies
El març de 1986, es va iniciar el primer cicle de conferències amb parlaments de Jaume Pérez Zaragoza sobre l’almadrava, de Rafael Alemany Ferrer sobre la Carta de poblament de Benidorm atorgada per Bernat de Sarrià, de Pedro Zaragoza Orts sobre turisme, etc.
Concurs de Dibuix
Per a divulgar entre els xiquets els esdeveniments de l’arribada de la Verge del Sufragi a Benidorm la Barqueta va organitzar en 1987 un concurs de redacció, que ha sigut continuada per la Comissió de Festes patronals.
Des de l’any 2002 la Barqueta organitza un Certamen Escolar de dibuix i pintura sobre la troballa de la Verge. En 2016 van participar més de 1.400 xiquets d’entre 6 i 12 anys de tots els col·legis de Benidorm. Els premis s’atorguen segons grups d’edat i són finançats per l’Ajuntament de Benidorm, la Diputació d’Alacant i diverses empreses col·laboradores
Carta de Poblament
El dia 8 de maig de 1988, va escenificar, sense continuïtat en anys següents, l’atorgament de la Carta de poblament de Bernat de Sarrià. Des de l’any 1992 és l’Associació de Penyes Verge del Sofratge la que ha institucionalitzat l’acte de celebració de la fundació de Benidorm.
Rondalla
Eixe mateix any la Barqueta va crear una rondalla de pols i pua dirigida per Francesc Pérez Lapera i formada fonamentalment per bandúrries, un instrument musical molt comú en altres èpoques. El seu repertori està integrat per obres majoritàriament populars, encara que també inclou obres clàssiques. La primera representació es va fer el 23 de desembre de 1986. En els millors moments va comptar amb 32 músics i un bon nombre d’alumnes, però actualment s’han reduït. Des de l’any 2000, participa en un conveni amb la Diputació d’Alacant i la Federació de Rondalles on col·laboren 28 rondalles d’Alacant. Els membres s’obliguen a actuar en una altra població i a rebre visites de les rondalles d’altres municipis com per exemple el Campello, la Vila Joiosa, Alcoi, Sella, Sant Joan, etc. Actualment, el director de la rondalla és Josep Vives i Lloret i continua molt activa.
Betlem
Una tradició popular molt arrelada també en les nostres terres era la dels pesebres. Perquè no es perdera, La Barqueta va organitzar per primera vegada el seu pesebre en 1987 a l’església de Sant Jaume. Passats uns anys les limitacions que l’horari de culte imposava als visitants van aconsellar canviar de lloc. Es va muntar primerament en la seu de l’associació, en el Mercat Municipal, però problemes d’espai van aconsellar el posterior trasllat al local del carrer Tomàs Ortuño on, des de fa anys, rep milers de visites de benidormers i turistes. Actualment, continua muntant un naixement a l’església de Sant Jaume i un pesebre vivent en la cavalcada de la festa dels Reis Mags que tanca Nadal.
Santíssim Sagrament
El 1997, La Barqueta va celebrar el tercer centenari de la reserva del Santíssim Sagrament a l’església de Sant Jaume. Amb eixe motiu va editar un opuscle amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benidorm que, a més del programa d’actes dels dies 20 al 25 d’agost, incloïa estudis històrics sobre Benidorm i l’Eucaristia i les transcripcions de dos documents molt interessants per a la història religiosa de Benidorm. El primer data del 25-8-1697, es troba en el foli 4 del Llibre de Baptismes de la parròquia de Sant Jaume i fa constar com eixe dia es va fer la reserva del Sagrament a l’església trenta-un anys després de la repoblació de Benidorm per Beatriu Fajardo. El segon és un document un poc més antic, del 30 de novembre de 1690, que ens diu que la vila sol·licitava permís per a instaurar una capellania a l’església de Sant Jaume, la qual cosa prova que vint-i-quatre anys després de la seua fundació el nombre d’habitants de Benidorm s’havia incrementat tant que el rector de Polop no els podia atendre de manera adequada i necessitava l’ajuda d’un sacerdot.
També es va editar una medalla commemorativa. En una cara representava l’Illa de Benidorm sobre la mar i la creu de sant Jaume sobre el cel amb la inscripció A.C.R. La Barqueta Benidorm 25-08-97. En l’altra cara, una custòdia amb la inscripció “III Centenario Reserva del Santísimo Sacramento 1697-1997”.
Exposicions
Una altra activitat important de La Barqueta ha sigut l’organització d’exposicions molt diverses amb caràcter anual. Cal destacar les exposicions sobre xiquets i xiquetes de primera comunió, festes tradicionals, dames i reines de les festes patronals, bodes anteriors a 1975, etc. També cal assenyalar l’exposició celebrada l’octubre del 2015 a la Casa del Fester. Amb el títol “Història i tradició de Benidorm” s’exposaven elements que il·lustraven tradicions i costums de Benidorm, entre ells dos quadres de l’artista Miguel Ribes Sogorb representant oficis tradicionals. Tenia un apartat dedicat a Pere Maria Orts i Bosch que havia mort eixe any. Era una manera de reconéixer el seu mèrit per haver trobat en l’arxiu de Simancas la documentació sobre la veritable història de la Verge del Sufragi i per haver redactat el text per a la seua escenificació.
Sant Jaume, 25 de Julio
Malgrat ser el sant patró de la localitat des de temps immemorials, la referència més antiga al culte de Sant Jaume a Benidorm està en un document del segle XV (13/09/1414). Ens diu que al castell de Benidorm hi havia una capella dedicada a Sant Jaume i que el dia de la seua festa se celebrava una missa:
“Anno a nativitate Domini mccccxiiii die jovis intitulata xiii septembris. Visitacio ecclesie basilice loci de Benidorm sufraganea ecclesie loci de Polop. […] Castrum de Benidorm. In castro de Benidorm est capella sancti Jacobi et altare at retrotabulum erecta sed altare erat nudum et nulla sunt ibi ornamenta sed Miqael Ramirez subalcaydus dixit quod die sancti Jacobi paratur altare et ibi celebratur”.,
La festa de Sant Jaume, celebrada el 25 de juliol, havia perdut importància. La Barqueta es va proposar recuperar-la, especialment la processó i ho va aconseguir en 1987. La Comissió de Festes Patronals continua ara l’esmentada celebració i una de les seues activitats es realitza el 25 de juliol quan una cercavila de xirimiters i tabaleters amb la Unió Musical de Benidorm acudeix fins a la seu de La Barqueta on s’arreplega la imatge del sant i s’emporta fins a la plaça del Torrejó.
Altres Activitats.
Una altra activitat important de La Barqueta ha sigut l’organització d’exposicions molt diverses amb caràcter anual. Cal destacar les exposicions sobre xiquets i xiquetes de primera comunió, festes tradicionals, dames i reines de les festes patronals, bodes anteriors a 1975, mili, pesebres, etc.
També cal assenyalar l’exposició celebrada l’octubre del 2015 a la Casa del Fester. Amb el títol “Història i tradició de Benidorm” s’exposaven elements que il·lustraven tradicions i costums de Benidorm, entre ells dos quadres de l’artista Miguel Ribes Sogorb representant oficis tradicionals.
Tenia un apartat dedicat a Pere Maria Orts i Bosch que havia mort eixe any. Era una manera de reconéixer el seu mèrit per haver trobat en l’arxiu de Simancas la documentació sobre la veritable història de la Verge del Sufragi i per haver redactat el text per a la seua escenificació.
No tot són èxits
La Barqueta no sempre ha tingut èxit en el seu treball de recuperar elements de la tradició i la cultura de Benidorm. El 1985 va intentar recuperar el tradicional joc infantil del cércol, però no ha pogut tindre continuïtat. Tampoc van servir per a res les seues mobilitzacions durant els anys 1986 i 1987 per a evitar la urbanització del Tossal de la Cala. Va actuar conjuntament amb altres elements de la vida cultural i política de Benidorm, però finalment el jaciment no va ser respectat i van predominar els interessos urbanitzadors amb la destrucció de l’entrada al “castellum” i la construcció d’una piscina a la part més alta del Tossal arrasant restes arqueològiques.
Per aquesta causa, en 1986, quan s’inaugurava el local de la Barqueta del carrer La Palma, no va assistir a l’acte cap representant de la corporació municipal.
Els huit primers anys van ser de molta activitat per a l’associació. Posteriorment, va tindre dos anys en què semblava que l’entusiasme havia decaigut i les seues activitats havien minvat, però es va superar i actualment continua molt activa.
Conserva un nombre important de socis, més de 250, la contribució dels quals sol limitar-se a eixa cotització. Com passa en la majoria d’associacions els que realment treballen són menys. El seu finançament prové, a més de les quotes dels socis, de la venda de loteria i de la venda de productes a la fira del 9 d’Octubre amb una “paraeta” cedida per la Comissió de Festes.
Les nostres Seus
El primer local social de la ACR La Barqueta va ser un soterrani del carrer la Palma cedit per Gregori Aznar Llorca. La direcció que figura en els estatuts no ha sigut mai la seua seu.
Posteriorment, va disposar de dos locals del Mercat Municipal cedits per l’Ajuntament i la família Puchades el 28 d’octubre de 1988. La posterior transformació d’eixe edifici del Mercat els va obligar a traslladar-se a l’actual local del carrer Tomàs Ortuño 62, una antiga casa que conserva la seua estructura tradicional i que li va ser cedida gratuïtament per la família Pérez-Aguilar. En ella munten el pesebre i algunes exposicions.
I SERVEIX A QUALSEVOL ASSOCIACIÓ PER A FER LES SEUES PRÒPIES EXPOSICIONS I VENDRE OBJECTES.
Distincions
Per la seua continuada tasca de conservar i difondre la cultura tradicional, un patrimoni immaterial de gran valor, el deute de gratitud que la ciutat de Benidorm té cap a la ACR la Barqueta és gran. Així ho va reconéixer quan en 2006 l’Ajuntament va crear la “Distinció Cultural Ciutat de Benidorm” i va ser ella la primera guardonada per la seua activitat acreditada i destacada en l’àmbit de la cultura local i de la seua difusió.
